TRACTAMENT D'OXIGENACIÓ
L'ozó és probablement l'antídot natural universal per tot el que no funciona correctament al cos. Les persones poden viure setmanes fora menjar, dies fora aigua, però només uns minuts sense oxigen. Això és degut al fet que la major part dels elements del nostre cos (65%) són oxigen, és a dir, som oxigen. Cada cèl·lula necessita oxigen pel seu metabolisme. Si els manca, les cèl·lules es moren, i quan escasseja, en lloc de respirar, fermenten i degeneren (càncer i altres malalties).
El dos cops Premi Nobel en Medicina 1931 i 1945, Dr. Otto Warburg, va afirmar que totes les cèl·lules es tornen cancerígenes en un periode de temps inferior a 48 hores si el nivell d'oxigen del l'entorn de la cèl·lula és inferior a un 40%.
Un dels objectius fonamentals a l'hora d'alentir l'envelliment i potenciar la salut és l'oxigenació de les nostres cèl·lules, especialment les mitocòndries. La millor manera d'accedir a les mitocòndries és mitjançant els tractaments d'ozó. L'ozó és oxigen, que en lloc de tenir dos àtoms d'oxigen en té tres. L'ozó medicinal (O3) s'obté transportant el flux d'oxigen (O2) por un arc voltaic. Els tres àtoms de l'ozó determinen que sigui una partícula molt inestable, que de seguida es converteix en un O2, alliberant un àtom de O que té la tendència a combinar-se amb un altre àtom de O per formar un nou O2. Així que, l'ozó es transforma en pocs minuts en oxigen.
"La teràpia amb ozó no és una medicina alternativa, sinó que és considerada una medicina natural, no té conseqüències col·laterals amb altres tractaments. No competeix, sinó que és aleatòria a qualsevol altra aplicació mèdica. Els tractaments són ràpids, eficaços, i consisteixen en un nombre de sessions, que varien en qualitat i duració, depenent de la infecció. Les aplicacions no tenen efectes adversos."
La respiració cel·lular consta de tres fases: la primera és la incorporació de l'oxigen a la sang a escala pulmonar, és a dir, quan respirem; la segona és la circulació de la sang que condueix l'oxigen a tots els teixits del cos, arribant a nivell cel·lular i, finalment, que és la part del procés més desatesa, l'eliminació dels residus que, si no drenen, s'acumulen i bloquegen tot el procés.
La capacitat depuradora de l'ozó és tan potent que desfà les grasses, oxida les molècules complexes i les descompon en composts més simples i fàcils d'eliminar. L'ozó transforma les toxines en diòxid de carboni i aigua, al mateix temps que depura els metalls pesants.
Malgrat que els tractaments d'oxigen i d'ozó comencen a emergir al nostre país, és un procediment que s'utilitza des de fa molts anys en clíniques i dispensaris de diferents països d'Europa tals com Alemanya i Àustria, com també als Estats Units, aportant uns resultats terapèutics molt exitosos.